COM QUE SÓC UN NEN NO PUC VOLAR PERÒ A L'ESPAI PODEM FLOTAR!

COM QUE SÓC UN NEN NO PUC VOLAR PERÒ A L'ESPAI PODEM FLOTAR!

NOSALTRES FAREM VEURE QUE VOLEM

dimarts, 18 de març de 2014

PLANETA GRUES O DE COM DESITJAR JUNT@S

   ESTEM VIVIM UNS DIES D'UNA GRAN INTENSITAT QUE NO ENS DEIXANT PARAR NI PER NARRAR-HO A POC A POC, NOMÉS HO FEM PER PRENDRE IMPULS I TORNAR A CAMINAR.
ENTRE LES HISTÒRIES QUE VIVIM DE LA MÀ LA DE LES GRUES ENS TOCA I EMOCIONA PROFUNDAMENT A TOTES.
ARA QUE FALTEN  POCS DIES PER PENJAR LES GRUES I SABER SI HEM ARRIBAT A 1000 O MÉS.
PENJO LA PRIMERA PART D'AQUESTA HISTÒRIA QUE ESTÀ PUBLICADA A LA WEB CUADERNOS DE PEDAGOGÍA I QUE AQUÍ TRADUEIXO AL CATALÀ

WWW.cuadernos de pedagogía.com

DES DE QUE LA LOURDES DE CUADERNOS ENS VA DEMANAR EXPLICAR UNA DE LES HISTÒRIES DE LA NOSTRA AULA VAN CAMINAR JUNT@S PENSANT QUÈ REPRESENTAVA CONVÈNCER A TOTHOM DE FER GRUES D'ORIGAMI



    EL MARC, DES DEL PRIMER MOMENT, ES VA MOSTRAR EMOCIONAT I MOLT INTERESSAT PER LA HISTÒRIA...QUAN DIU QUE ELL VOL EXPLICAR LA HISTÒRIA DE LES GRUES PER NO MORIR-SE ES VEU FINS A ON LI TOCA I ES MIRA EN AQUEST RELAT
QUAN LES PORTA EL PRIMER COP DIU POSEM-LES EN ROTLLANA SOM NOSALTRES!


 QUAN EL MARTÍ, DESPRÉS DE PASSAR PER TOTES LES AULES, ENS DIU QUE ARA TOTHOM FARÀ LA PAU, ELS HEM CONVENÇUT!ÇÇÇÇÇDIU MOLT DE LA TRANCENDÈNCIA DEL NOSTRE GEST. ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ
              


ANAR A LES AULES ENS HA FET AUTORS, ENS HA DONAT VEU I HA FET CRÈIXER LA IDEA I FER-LA DE TOT@S
 ENS DEIXEM TOCAR PELS ALTRES
 MENTRES COMPARTIM ELS NOSTRES DESITJOS I ENCOMANEM LES GANES DE DESITJAR JUNTS


AQUÍ VA LA PRIMERA PART DE LA HISTÒRIA RELATADA A LA REVISTA...

 Planeta grues o de com desitjar junt@s
                                                                                                                                                                     Volador@s Misteris@s
Aquesta aventura comença després de decidir que el nom que ens representaria durant aquest curs a la nostra aula de 4 anys seria el de Volador@s Misterios@s. Aquest nom parla del nostre desig de volar de la mà, de plantejar-nos reptes que ens acostin i ens permetin ser intèrprets actius del nostre món. En aquestes estàvem, estirant els nostres misteris quan, buscant imatges voladores, ens trobem amb les grues d'origami i la història de Sadako Sasaki . Ens va tocar profundament el relat de la nena que, malalta de leucèmia per la bomba d'Hiroshima, es posa a fer 1.000 grues per demanar un desig. Ens va commoure i, alhora, ens va donar ales per dialogar amb la història de les grues i fer-ne la nostra pròpia història, la d'un col·lectiu emancipat que es narra i va traduint les seves pròpies versions del món.
"Requereix espectador @ s que interpretin el paper d'intèrprets actius, que elaborin la seva pròpia traducció per apropiar-se la 'història' i fer-ne la seva pròpia història. Una comunitat emancipada és una comunitat de narrador@s i de traductor@s." (Rancière, 2010:27)

L'impuls ens va portar a voler omplir de grues el campanar modernista del poble d'Ullastrell, on està la nostra escola. Lucas diu que com és el lloc més alt del poble així tothom veurà que demanem pau al món igual que Sadako.
La idea alça el vol, vam començar a pensar què passaria si omplíssim el nostre poble de grues. Aïna ens proposa que les pengem en els arbres i una de les Núries ens diu que ella les penjaria a les portes de les cases. D'altra banda, un dels Marcs ens diu llavors: Però un moment! Si posem tantes grues al nostre poble es convertirà en un planeta grues. Sembla que aquesta aventura es dirà  així, davant el que altres veus repliquen: jo li diria mil grues al món, doncs jo el planeta de les 1.000 grues.
Com els amics de Sadako, ens fem amb la història per transformar-la i transformar-nos. Com a ells, ens empeny més enllà de la mort de Sadako sense aconseguir arribar a les 1.000 grues. Fer grues es converteix també per al nostre grup en un símbol que ens desplaça a desitjar plegats.
Quan Lourdes de Cuadernos de Pedagogía ens ve a visitar ens encarrega fer de periodistes i explicar una de les històries de la nostra aula. Sergi Camps ens diu: Que bé! Farem de Gerónimo Stilton! I l'altre Marc expressa que ell vol explicar la història de les grues per no morir-se. Aquest argument ens convenç de seguida i comencem a pensar en la història de Sadako .
Núria Perés, Esther i jo anem una tarda a veure el mossèn per convèncer-lo que ens deixi penjar les grues al campanar. La idea li agrada i li sorprèn però sobretot el sedueix la història narrada amb tanta emoció per part de les dues nenes.
Després, vam començar a pensar com omplir el nostre món de grues i també li expliquem a l'alcalde. Proposem penjar les grues el dia d'una festa única al nostre poble. Joan, l'alcalde, també diu sí.
Vam decidir llavors fer un cartell per demanar col·laboració a l'escola i al poble. L'eslògan acaba sent: Mil grues per un desig. Ens ajudes? Pensem que relatarem que volem omplir el món de grues perquè no volem fer la guerra. Sergi Camps ens recorda que quan vam veure la pel·li de Sadako ens van interessar molt els desitjos de les 1.000 grues i llavors Iker afegeix que també les guerres. Jordi ho resumeix dient que volem fer grues per demanar un desig per no morir-nos.
En el camí, Joaquín ens planteja què passaria si ens passem de 1.000... Ens entusiasmem de nou! podríem demanar més desitjos! Però, què és passar-se de mil? I què és mil? Els misteris creixen en el nostre món de conèixer i ens apassionem cada vegada més.
Relatar la nostra idea en les altres aules ens fa actors, ens mobilitza i ens fa sentir que podem influir en altres persones si ens contagiem d'allò que volem aconseguir plegats.
A l'aula dels Somiadors i Somiadores ens proposen que si aconseguim mil grues entre totes hauríem de demanar que acabin la nostra escola. L'edifici nou de l'escola fa temps que té les obres aturades per les últimes retallades.
Quin gran desig, pensem! Però la pau al món també ens encanta com a desig de totes i pensem que hem de donar més voltes.
Martí, quan acabem de passar per totes les aules, ens diu entusiasmat que ara tots han decidit fer la pau al món perquè tots han acceptat ajudar-nos. L’apassionant és com en aquest camí estem aprenent a mirar-nos uns als desitjos de ser dels altres mentre ens deixem impregnar.
Fent balanç de la vivència a les aules Joaquín ens explica que just aquest dia han reiniciat les obres de l'escola nova. Llavors Juanjo, un altre mestre que ens acompanya, expressa que creu que ho hem desitjat tant i tantes persones que el desig ha viatjat i s'ha fet possible .
Mentrestant, ens deixem sentir què passaria si aconseguíssim 1.000 grues per a cada persona. Tu què desig demanaries?
Airejar els desitjos de cada persona del grup diu molt de la nostra posició emancipada tal com expressa Sara, mare de Lucas, per què en el que diuen es veu realment com viuen els nostres fills dins de l'aula, la llibertat amb la qual s'expressen tot i els seus 4 anys d'edat i el que desemmascaren darrere de cada desig o inquietud.

- Jordi: no morir-me
- Marc Arranz: anar a la selva .
- Sara: volar .
- Esther: ser lliure .
- Lucas: volar.
- Telma: que ploguin gominoles.
- Núria Perés: m'agradaria tenir ales.
- Marisol: no vull ser velleta, aturar el temps.
- Iker: no morir-me molt mai.
- Janna: que nevi.
- Isona:  no morir-me.
- Núria Puig:  anar a la selva.
- Marc Valldeperas: volar en globus.
- Sergi Camps: vull ser un àngel que es posa a l'estable del nen Jesús.
- Sergi Bigordà: vull volar amb paracaigudes.
- Joaquín: vull volar.
- Paula: vull que nevi.
- Martí: vull que nevi.
- Paola: vull que nevi.
- Karim: jo vull ser un artista, ai, un astronauta.
- Aitor: que ploguin ‘txutxes’.
- Magí: que plogui neu.
- Aïna: vull estar viva.
I com diu Aleix de l'aula dels Buscadors de Preguntes: Però un moment! Què passa si no aconseguim els desitjos? i ell mateix es contesta: l'important és desitjar! I si desitgem junt@s encara més! li contesto jo.

Esperem, com expressa Elisabeth, la mare d’Aïna, que aquesta narració faci que mil desitjos vulguin convertir-se en grues per poder fer més sòlid el camí que fem junts .


ANAR PEL POBLE TAMBÉ ENS HA REGALAT EXPERIÈNCIES INTENSES QUE NARRAREM D'AQUÍ UNS DIES A LA REVISTA I AQUÍ
PARLAREM DE NO TENIR MEMÒRIA, DE DEMANAR DESITJOS INFINITS I MOLTES ALTRES DERIVES.




TAMBÉ  DE SI FINALMENT ACONSEGUIM PASSAR-NOS DE MIL
 PERÒ QUÈ ÉS MIL? I COM ENS PASSEM DE MIL?
 ENS HEM FET COLLARETS...
LES HEM FET VOLAR DE LA MÀ

I ARA, EN EL COMPTE ENRERA CONTINUEM FENT GRUES AMB L'AJUT DE TOTHOM I CONTINUEM  DEMANANT QUE ENS AJUDEU



US ESPEREM A LA MARATÓ DE DIVENDRES 28 DE MARÇ A PARTIR DE LES 5!!! ENTRE TOTS HO ACONSEGUIREM!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada